tempus fugit

La Fotografia: Acolorida a mà, de fons un teló de flors estampat segurament per tapar la lletjor d’una superfície, sobre la taula, dos gerros amb flors possiblement naturals, dos enormes i gruixuts llibres d’estudi desproporcionats per l’edat de la protagonista i una escrivania amb tres tinters de vidre propis d’un despatx.

La Protagonista: A les mans un llibre que curosament agafa, aquest gest de sostenir un llibre entre les mans -prestatgeries plenes en donen fe- així com el característic somriure que té, he estat testimoni que la van acompanyar durant la seva vida i no precisament per sortir bé a la foto.

El Perquè: Aquests tipus de fotografia escolar quasi eren obligatòries de fer a totes les acadèmies d’ensenyança pública o privada per tenir, potser en un futur, la reminiscència del passat.

El Tràfec d’Influències: La sessió fotogràfica està feta al gris eixample d’una Barcelona de postguerra per “Laboratorios Fotográficos E. UTRILLA Los Centelles, 28 Teléfono 74046  València”, així doncs ja és pot veure el “tinglado” que el franquisme tenia muntat afavorint als fidels addictes del règim el guany d’entranyables reportatges fotogràfics que bé podien haver-los fet professionals locals, ja que en cada barri n’hi havia com a mínim un amb exposició  a l’aparador de la botiga del seu excel•lent treball d’estudi o de carrer, però no, el negoci se l’havien d’endur els bandarres o falangistes de torn.

Conclusió: La foto i la qualitat del revelat i paper no deixen de ser perfectes doncs, després de 58 anys es conserven com el primer dia, únicament la cartolina impresa amb les dades i que fa de pompós marc s’ha engroguit, en aquest cas però, com en tants d’altres, ja va bé que el que és superflu perdi lluïssor. Demà, la protagonista hagués fet discreta menció del seu 68 aniversari.