tempus fugit

La vella “ORBEA” recolzada a reciclades antigues portes de cambres d’una estança que existeix –o existia- de fa estona i que ara formen la paret d’entrada del galliner, fan que tot plegat, per enèsima vegada ens vingui a la memòria el títol del poema de J.V. Foix, M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Tanmateix, per dir-ho de manera planera sense estilistes complicacions poètiques, és a dir, tocant de peus a terra i, per què no, envejant qui utilitza bicicleta i vetlla galliner, la dita: No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita, li escau com l’anell al dit.