tempus fugit

de tot i de res

15 d'octubre de 2014
0 comentaris

confidències

El matí era feixuc, 60% d’humitat, per això devia ser consolador poder seure una estona a recer del potent sol enterbolit pels núvols de calor i eixugar-se la suor tot fent-la petar a l’ombra de l’estàtua de la sirena del port de Maó, que no té tanta popularitat com la de Copenhaguen, però que, amb la pacient actitud pensarosa que l’escultor va donar-li, també sembla escoltar converses i rialles de grans i menuts, positura alhora tan característica sobretot en gent d’edat, avesades, com ella, a la solitud escoltant i parlant amb el pensament.

fidels
25.02.2014 | 8.32
A Sense categoria
tres tombs (4 de 20)
14.10.2020 | 10.22

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.