tempus fugit

El matí era feixuc, 60% d’humitat, per això devia ser consolador poder seure una estona a recer del potent sol enterbolit pels núvols de calor i eixugar-se la suor tot fent-la petar a l’ombra de l’estàtua de la sirena del port de Maó, que no té tanta popularitat com la de Copenhaguen, però que, amb la pacient actitud pensarosa que l’escultor va donar-li, també sembla escoltar converses i rialles de grans i menuts, positura alhora tan característica sobretot en gent d’edat, avesades, com ella, a la solitud escoltant i parlant amb el pensament.