tempus fugit

de tot i de res

15 d'octubre de 2014
0 comentaris

confidències

El matí era feixuc, 60% d’humitat, per això devia ser consolador poder seure una estona a recer del potent sol enterbolit pels núvols de calor i eixugar-se la suor tot fent-la petar a l’ombra de l’estàtua de la sirena del port de Maó, que no té tanta popularitat com la de Copenhaguen, però que, amb la pacient actitud pensarosa que l’escultor va donar-li, també sembla escoltar converses i rialles de grans i menuts, positura alhora tan característica sobretot en gent d’edat, avesades, com ella, a la solitud escoltant i parlant amb el pensament.

conjugant la incògnita
24.08.2020 | 10.52
el rescat
22.10.2014 | 8.39

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.