tempus fugit

Rere la finestra a peu de carrer de la casa que habita el capellà ara retirat, enguany s’hi pot veure l’esplèndid betlem, ben il·luminat quan es fa fosc, que amb paciència i encert ha compost. L’home, des del seu ofici acostumat a compartir-ho tot, arribat el temps de la jubilació no se’n pot estar de continuar fent-ho, la qual cosa no només és d’agrair sinó que constata allò de què no totes les pomes del cistell estan podrides.