tempus fugit

Tens presa per enllestir la feina, t’amoïna això…, allò…, el teu futur i el dels teus. Diuen que ja sortim de la crisi però al voltant teu tot pinta malament. Altres  diuen que això no pot continuar i, a l’entorn proper o llunyà tot segueix  malament esperant el “godot” que mai arriba o arriba tard quan la vida ja se t’escapa i llavors, una imatge i un fragment de poema pot desmuntar-te teories de combat i deixes de pensar egoistament tot envejant la sort de qui a  l’edat avançada de la vellesa fa el seu trajecte del quefer diari amb una lucidesa absoluta plantant cara a les pors que, sens dubte, també de tant en tant li barrinaran pel cap.