tempus fugit

Tot confiant en la dita després de la foscor ve el dia amb bona claror, després de la sacsejada operació de renovar per corrupte, que no tant per dictatorial, el govern espanyol del PP capitanejat per M.Rajoy, serà bo de comprovar l’entrellat maquiavèl•lic que utilitzarà el borbònic i feixista poder que des de fa segles dirigeix Espanya, per intentar perpetuar la vella fórmula lampedusiana de “que tot canviï perquè tot segueixi igual”.
Serà bo de comprovar si, complint-les, sortirem de l’entrellat de les ofertes, promeses o bones intencions d’aquest –en teoria- renovat PSOE capitanejat per Pedro Sánchez, el ja flamant president del govern del regne d’Espanya gràcies, paradoxalment ,als vots decisius de partits sobiranistes i independentistes.
Serà bo de comprovar quin tracte polític democràtic i per tant humà, rebran a partir del primer consell de ministres que celebri el president Pedro Sánchez, les causes per les quals injustament existeixen presos polítics o exiliats polítics a l’Estat espanyol pel sol fet de ser representants socials i polítics de part de la població que a Catalunya demana el dret a decidir en referèndum la manera que vol viure dins d’una estructura de país independent, annexionada o, dependenta mesell del regne espanyol, amb el democràtic i senzill dret universal de dipositar el seu vot dins d’una urna.
Serà bo de comprovar la immediatesa o llarg termini que representarà restituir els drets de llibertat de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell i del retorn de l’exili de Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, rere la imprescindible revisió de les causes que arbitràriament els han portat a estar injustament on estan en clara situació de presos polítics, tot confiant no cal dir que la resposta ciutadana recolzant la seva innocència no perdrà cap grau d’intensitat ans al contrari, així com tampoc la dels que, no fugint de la justícia sinó cercant-la dins la UE, en països on la separació de poders sembla que està garantida, estan en situació de persones exiliades polítiques lluitant internacionalment pels drets de tots plegats.
I, per acabar, serà bo recordar una vegada més els motius pels quals, si al Regne d’Espanya, existeixen presos i exiliats polítics, és per la senzilla raó, entre altres, de plantar cara als coneguts fets i situacions cantats per Pere quart i que en bona parta una gran majoria de la ciutadania nascuda o nouvinguda a Catalunya, els entén i comparteix.
LA SOLUCIÓ DE L’IL.LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fer,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
val a dir-ho–, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb el temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.

Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
però cadascun a casa!

Pere Quart