tempus fugit

La curta però feixuga temporada d’estiu ja s’ha acabat i, d’alguna manera, podríem titllar d’envejable la sort de qui s’ha deixat cos i ànima per conservar el segurament poc remunerat lloc de feina doncs no tothom ho ha pogut fer, la demanda de personal cada vegada escasseja més, però…, no és qüestió de donar-li gaire voltes al cap lamentant infortunis de feina o d’atur, hi ha temps per a tot i moments on el lloc, el clima, l’amistat o la solitud, de sobte, absorbir-te’n, et permet donar pas a l’espiritual ritu del carpe diem.