tempus fugit

Sou un parell de cans que se us veu feliços, actius, juganers, i que a més a més, per damunt de tot, esteu avinguts i coordinats, perquè, alternativament, mentre un vigila concentrat amb el morro tancat l’arribada de les ones a la platja, l’altre distes i ja amb la boca oberta, està atent a qualsevol moviment que faci la persona amb qui conviviu esperant  s’allargui l’estona d’albirar aquell gest o xiulet de tornar cap a casa.