tempus fugit

Una llarga albereda té aquest encant, ombra els dies d’estiu i els jorns ventosos d’en aquest cas hivern, disfressat de la tardor, el plaer de caminar sota el degoteig d’una marcida fullaraca que va cobrint el terra formant la singular catifa sonora engrescadora de trepitjar tinguis l’edat que tinguis, provinguis d’on provinguis i, per descomptat, tant si fas el camí d’anada com el del retorn.