tempus fugit

Cada matí surt el sol fent petar la lluminositat dels rajos damunt el blanc del mur de mares.

Cada matí sortiu, l’ombra i tu, a fer el recorregut de guàrdia de la zona que t’has autoimposat.

Cada matí espero trobar-te per poder veure’t i a vegades, en l’horari, coincidim o no…., ja se sap, és com aquells rostres de cada matí coincidents uns dies sí uns dies no, quan l’edat i temps laboral feien que agafés el tramvia 47 per entrar a les oficines de “can fabra”.

Cada matí, ja se sap, “temps era temps” que deia aquell que ni m’hi havia ni m’ha arribat a agradar mai.