tempus fugit

Sovint, quan caminava per algun carrer del poble, mig enfeinada mig enderiada, pensava en la gent jove que, com ara ella, irremeiablement s’anirà tornant vella.

Tot això i més li passa pel cap perquè recorda que de jove, trescant pels mateixos carrers mai li va passar pel magí pensar que s’anava envellint.