tempus fugit

Sí, “brusqueta”, crec que ja ets la velleta del barri a qui no li basta un tamboret –necessites dos- per ajeure’t cercant l’ombrívol ampit de la finestra on, amb una mica de sort el tímid corrent d’aire que pugui haver-hi, acabarà de fer el refrescant pes a l’ombra dels porticons entornats.
Brusca t’has fet vella perquè d’ençà del setembre del 2007 que deslletada de poc, sortires del ponent de s’illa, Ciutadella, cap al llevant, Es Castell amb tot el trajecte per la carretera davall la roïna o pluja menuda -anomenada “brusca” a les balears- que d’aquí et ve el nom qüestió que sempre he d’aclarir quan algú pensa o que ets esquerpa o tens mala llet, res més lluny del teu tarannà però…, com et deia, des del setè any del segle per a tu han passat dotze que representa, segons els experts, l’edat de 64 de persona la qual cosa vol dir que ja estàs en capella de la jubilació.
Brusca t’has fet velleta i, saps per què t’ho dic?, doncs perquè avui, amb l’àgil gest per pujar als alts seients, una mica els has fet trontollar ja sigui perquè la calor t’aclapara fins al fet de no calcular bé les distàncies, ja sigui perquè la suma dels dos sexennis que tens, et passin factura damunt les articulacions, com les meves en la setantena que ja no estan per saltironar res…, però, EP!!, que quedi clar que, en el teu cas, només de tant en tant per a algun salt i para de comptar que jo, als 64 mentint-te una mica, encara recordo pujar, amb una més imaginària que real agilitat, alguna escala de graons baixos de dos en dos.