tempus fugit

Brusqueta, tu i el teu afillat Brusqui i la canina amiga íntima Bruna, no heu de patir; el coronavirus no va cap a vosaltres, ho confirmen mil i un articles espargits per les xarxes d’Internet. Sort en teniu que, si no…..

Els felins podeu fer, com sempre, la vida que us roti i l’únic passeig diari que des de fa temps només fa la Bruna (l’edat no l’hi perdona res), continuarà practicant-lo, la qual cosa vol dir que a mi també se’m permet caminar deu minuts, fer una flexió per recollir-li la femta tot guaitant la sortida de l’astre sol, la boira o núvols damunt del port…, pensant, ara si, si les notícies retransmeses per Catalunya Ràdio, són veritat o formen part de la diària matinal ficció d’un relat actualitzat de “La Guerra dels Mons” de George Orson Welles, malauradament un cop esvaït el dubte, més d’un cop els ulls plorosos han estat més pel brot de llàgrimes que per la sequedat.

(1) No puc deixar d’aclarir que el teu nom de Brusca, fa referència a com anomenen la pluja menuda aquí a s’illa, la roina que anava caient quan tenies sis o set setmanes durant tot el trajecte des de Ciutadella fins a ca teva d’Es Castell.