tempus fugit

Cega, diabètica i anciana, creia que amb l’últim atac d’un desajustament de glucosa en sang, te n’anaves al barri on anem totes les criatures vives del planeta.

Ara, mig estabilitzada la glucèmia, però amb símptomes clars d’una greu demència senil tipus alzheimer, com que el cor, fetge, ronyons, aparell digestiu…, els mantens ferms, tant l’Úrsula, la veterinària com jo, renunciem a la humanística pràctica de l’eutanàsia activa cosa que de fet, posant la mà al foc, si per tu fos, ja fa temps que ens l’hagueres demanat.

Així doncs Bruna en el teu cas, mal que et pesi, ja ho veus, aquí ens tens passant de tu al costat dels de “provida” ja sigui perquè per alguns és un negoci ja sigui perquè per altres sigui aquella mena de sadisme que s’hi recrea en el patiment.