tempus fugit

De tant en tant, proves del benaurat franquisme, omplen un espai dins del món de la
informació. Ahir en el diari Menorca vam poder llegir:
“consiguieron obtener el permiso de obras después de que el Ministerio de Información y Turismo franquista aprobara en diciembre de 1971 –publicado en enero del 71– un decreto sobre «requisitos mínimos de infraestructura en los alojamientos turísticos» que en la práctica exoneraba al promotor del cumplimiento de los parámetros de la normativa urbanística.”
Atenent el fragment de la notícia (enllaç per llegir-la tota), en la imatge d’aquest apunt al bloc, un dels monstres de formigó, que t’escup als ulls quan agafes l’últim revolt de la carretera que condueix a la platja de Son Bou, la de més llargària de s’illa de Menorca.
Son dos monumental hotels, el Pinguinos i el Milanos edificats al llevant de la platja a
escassos metres dels vestigis d’una Basílica Paleocristiana, la qual cosa s’afegeix a la mena del simbòlic morbo del menyspreu a preservar l’entorn natural, tan prolífic arreu de l’Estat, durant l’època que un tal Manuel Fraga Iribarne, addicte a “los principios del movimiento nacional” era el Ministre d’Informació i Turisme (1962-1969), home sense cap dubte feiner per naturalesa que gairebé cada setmana era convidat a inaugurar hotels-rusc que també s’encarregava de promocionar acudint a la inauguració d’estants de les fires de turisme d’arreu del món, omplint els petits espais temàtics d’atractius cartells amb el lema Spain is different!, i malgrat que ningú sabés ben bé a què es referia concretament la frase, els addictes al franquisme la interpretarien com un enaltiment del “movimiento” i els contraris al bellugament, com la confirmació del malestar politicosocial latent per la manca de llibertats i justícia, que si fa o no fa, encara actualment cuegen