tempus fugit

Els dies de pluges fortes o suau nevada, provocaven problemes de mobilitat i la gent havia de sortir de casa ben equipada amb katiusques per moure’s pels enfangats carres.
Rodes de cotxes atrapades en el fang impossibilitaven una normal jornada de treball i, al mateix temps, la necessitat freqüent d’organitzar-se per improvisar algun canal d’obertura a fi i efecte de donar sortida no tan sols d’aigua estancada prop dels domicilis, sinó també per apaivagar el sofriment de més humitats de les que ja tenien com a conseqüència de l’ús de materials precaris de construcció emprats en el seu habitacle, norma constructora tan en voga en l’era Porcioles en tractar-se de la creació de barris que havien de donar cabuda a famílies arribades d’arreu de l’estat, exiliades a la recerca d’un lloc de feina dins la xarxa cultural, social, industrial o administrativa sempre emergent a Barcelona, circumstància inexistent (ells millor que ningú sabien el perquè), als seus llocs de naixement, per cert que tot s’ha de dir, sovint també eren inclosos dins la ja existent mà d’obra més mal que ben remunerada.

Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà