tempus fugit

de tot i de res

31 de maig de 2014
0 comentaris

barraquisme (21 de 36)

El carrer era seu i el trànsit de vehicles gairebé  inexistent en aquella zona dins la gran metròpoli, una  més, de les de propietat municipal en espera de  requalificació d’alta volada mentre tolerava ser l’aixopluc de marginats en espera d’ubicar-los prop dels altres barris obrers que també anirien creixent gràcies a la immigració, massa sovint abans ara i sempre, d’on s’acostuma a proveir la societat dels benestants de mà d’obra barata, és a dir, “amb el dret”de ser explotada.

En la imatge intuïm el paternalisme de permetre’ls alinear-se prop d’enormes postes de la “Gesa” d’on segurament podien “punxar” per tenir corrent elèctric dins els provisionals febles habitacles, i fins i tot, “La Telefònica” els concedí el privilegi d’una cabina!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.