tempus fugit

L’ampli carrer llarg potser era l’espai més agradable de trobada, els reduïts habitatges, d’una sola planta, a penes gaudirien d’un espai diferenciat per encabir el vàter i lavabo, no podien fer-se dues plantes i tampoc els era permès col·locar unes sòlides teules que fessin més segur l’habitacle els dies de pluja, si això ho haguessin pogut fer, pot ser al departament d’urbanisme de la Plaça Sant Jaume, li haurien fet trontollar el futur especulatiu del terreny; el lloc estava sentenciat, eren barraquistes i d’aquí no se’n podien sortir. ¿Qui s’anava a pensar que la futura vil·la olímpica, o les obres d’obertura de la ciutat amb aquest nom o amb un altre, pels anys 70 ja s’estaven planificant en despatxos d’arquitectes, promotors i constructors?