tempus fugit

Sovint en un indret mig deixat de la mà de Déu, topes amb un tram de vell i rovellat filferro d’arç que encara defensa algun espai que tal vegada temps enrere podia fins i tot ser pletòric.
Ahir la presència i paraules de J.M. Aznar davant la comissió del Congrés que investiga la corrupció, segurament plauria a la gent que d’alguna manera l’enyora i voldria que la seva existència no fos tant a l’ombra bellugant, des de la FAES, els fils de la gairebé extrema dreta presencial dins del PP, C’s, Vox i d’altres plataformes o moviments ciutadans que més o menys ja són coneguts.
Ahir però, la presencia i paraules de J.M. Aznar, també enutjaren i torbaren a molta més gent del que ell vol i pensa, que d’alguna manera el van veure com un trist tram de vell i rovellat filferro d’arç defensant maneres de fer política dels temps pletòrics de la dictadura franquista i els enterbolits heretats en la transició.
Temps de prodigiosa oligarquia que, a poc a poc, gràcies al fet que l’Estat espanyol és membre d’una UE en teoria defensora de la Democràcia i els Drets Humans i, tanmateix, perquè no, a la mena de caixa de Pandora del procés d’independència de Catalunya que treu les vergonyes antidemocràtiques dels hereus dels anomenats temps pletòrics, fa que la ciutadania d’arreu l’Estat confiï que, tard o d’hora, els fets històrics dels quals som participes situaran cadascú al lloc que li pertoca dins els annals de finals del segle XX i del transcurs del XXI.
De moment, les despulles del GENERALISIMOPORLAGDEDIOS, vés qui sap quan i a on aniran a parar, desmuntant l’embull del Valle de los Caidos, temple feixista falangista construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola, de la mateixa manera que, de moment, ja és un fet que les justícies d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa, coincideixen en contradir la part de la justícia espanyola obsessionada a veure delictes de rebel·lió i sedició dels exiliats polítics que acullen als seus països, companys dels presos polítics que l’Estat espanyol, vergonyosament, ja fa més de nou mesos que els està retenint en presó preventiva en centres penitenciaris, sumant-se també la malaltissa obsessió castradora de la llibertat d’expressió tot veient delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona d’un també exiliat músic de rap.