tempus fugit

Durant anys amb cara de lleons emprenyats, feia goig fer-vos empassar sobres grans i petits plens de cartes comercials, personals transcendents o sense solta ni volta.

Un de vosaltres engolia les missives per a dins de l’Estat i l’altre les destinades a l’estranger, però ai l’ast!, la modernització del sistema dels correus electrònics i la de les oficines del servei de correspondència, provocà la vostra desaparició i ara ves a saber si esteu arraconats dins d’algun magatzem municipal, o en una nau de compravenda d’antiguitats o, sí, en els pitjors dels casos, el forn d’una foneria de metall s’encarregà definitivament de fer-vos desaparèixer del tot.