tempus fugit

Un bloc de calendari, el Duran o el Maragall, d’ençà que tinc ús de raó l’he vist penjat en alguna paret de la casa. El text del dors del full diàriament arrencat era -i és- la lectura que distreu l’esmorzar del dia i com que les habituds enganxen potser que aquesta, fins que tingui ús de raó, la continuaré fent i més amb la voluntat engrescadora d’anar trobant textos amens o de rigorosa actualitat afí a la ideologia amb la qual, d’alguna manera creus que tàcitament devies ser alletada, així doncs -i això és el que crec que algú havia de dir-, com que la lectura del full dels dies de Nadal i Sant Esteve correspon a una Nadala, anònima popular del segle XXI, que té una tonada inconfusible, aquí us deixo la reproducció de la lletra per si voleu cantar-la tot seguint la dita que vaig aprendre de l’àvia paterna de què com, “hasta san antón pascuas son”, doncs això, mig en serio mig de broma, gaudiu-la.