tempus fugit

A poc a poc, amb les orelletes inclinades submisament davant de males cares, t’has convertit amb el rei del mambo. Estaves deixat anar de la mà, vés a saber de qui, dins del recinte del Talatí de Dalt seguint als qui el visitàvem fen marrameus reclamant menjar i carícies però, l’endemà d’un dia i nit de llamps i trons, acabares transportat a compartir casa amb una cussa i una moixa que han traspassat la desena d’edat i que, esgotades de marcar el terreny amb mirades inquisidores lladrucs i esbufegades, per fi, tu més que jo, has aconseguit que capitulessin i així quan deixen de no fer-te cas recuperen les ganes de juguera que amb els teus set mesos de vida, calculats a cal veterinari, de tant en tant les hi despertes.