tempus fugit
de tot i de res
1 de juliol de 2016
0 comentaris
absorta vida
Repapiejada a l’ampit de la finestra damunt d’una estora aïllant de la fredor de rajola, rere la tela metàl·lica característica de gàbia conillera o d’aviram, estoica, estràbica, mig desperta mig adormida, observes com passa la gent i, sense adonar-te’n (o tal vegada si) dia a dia, ho fas també contemplant el pas del temps?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!