tempus fugit

Dotada del voluminós cos sostingut per quatre, en aparença, febles potes que manes des del teu caparró, tens la mirada i el posat d’una bonhomia tan accentuada que per força sovint, quan estem cara a cara, als carnívors fas sentir-nos mereixedors d’esser menyspreats quan, tot sabent quin serà el teu trist -per avançat- destí final, l’obviem cínicament a canvi d’uns cervells arrebossats o d’unes bones costelletes a la brasa.