tempus fugit

A la teva mestressa l’hi he furtat la imatge del Facebook. Sé que compartiu casa quatre adults, un home una dona dues filles, tu, una cussa amb la qual no et fas gaire i la tortuga que, a poc a poc passeja pel pati,  obrint-se pas en aquesta ocasió  fent l’esforç d’empènyer el cossi d’estendre la roba quan surt de la rentadora neta, polida i amb aquella olor del suavitzant que acostuma a impregnar els llocs on per uns moments reposa humida i, pel que sembla, t’ha d’agradar tant o més que l’ergonòmica forma del cistell reixat i airejat, on t’has escarxofat segurament perquè tan bé s’adapta la flexible columna vertical que teniu els felins, tot això si més no, és el que dedueixo tot veient l’encercolada postura amb la cara de bonàs, de satisfacció i de no m’emprenyis que aquí estic bé, que fas.