tempus fugit

Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben lluny les més porugues, amb la qual cosa, coloms i canalla xalàveu d’allò més.

Ara per controlar la vostra superpoblació font de brutícia excremental i malalties d’avifauna, la prohibició de venda d’aquell menjar que tant us agradava ja és cosa del passat d’una generació pròxima a l’extinció, però amb sort, encara podeu topar amb alguna persona enyoradissa d’aquells temps que, fent recapta d’engrunes de pa o, amorosament fent-les, d’amagat o donant la cara continuarà el ritual d’omplir-vos el pap.