tempus fugit

de tot i de res

6 de juliol de 2021
0 comentaris

a l’encop, la ment al passat

Una esquela al diari t’omple de records dels primers anys a l’illa. Encuriosida mires l’edat en què la persona ja és morta, i veus que tot just era una dècada més gran que tu i penses que, segurament la senzillesa de tracte en complaure la clientela la feia més jove.

Ara, a manera de comiat, amb el nom, llinatges i l’edat inserida dins l’esquela fent-li justícia cronològica, no deixa d’enaltir més l’actitud de bonhomia  i aquella aparent edat d’en Pedro, d’Es Casino.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.