tempus fugit

Des de la poltrona avantatjada que t’atorga jubilar-te de la feina, quan sovint només queda en actiu el neguit existencial de la ideologia –preferentment la política -, succeeix que, en ordenada i pacífica actitud molta gent iniciem el dia a l’aguait de les notícies que Internet, ràdio, televisió…, van cascant-nos lentament les neurones que encara sobreviuen.

Ahir, al diari digital el Nacional.cat, dues: l’una per la importància i mortaldat dins l’abast global que ens ha colpit i seguirà afectant-nos, és la de l’entrevista de Marga Marguets a l’Oriol Mitjà: “Segur que a la tardor tornarem a tenir el virus” on entre altres coses diu: També ha afirmat que al principi de la pandèmia “no hi va haver habilitat per part del govern espanyol” i que ell mateix va intentar transmetre “les preocupacions de la comunitat científica als socialistes”. “Se sorprendrien de qui sóc votant”, ha explicat….

L’altre, l’opinió del punyent Jordi Galves “El GAL nostre de cada dia” on entre altres coses diu “Un cop has entès que t’han aixecat la camisa, deixes passar un bon temps prudencial, i t’agafes les coses d’una altra manera, com si fos dissabte al matí, ben d’hora. Que la llibertat és teva si no deixes que te la fotin, naturalment. Que encara que hi hagi persones que continuen fent la guerra civil del trenta-sis com si no passés el temps, perquè de la guerra es viu molt bé, el cert és que l’Espanya d’avui és un fracàs que s’aguanta només per la gran quantitat de pólvora que consumeix, per la por que suscita, per la intransigència anacrònica que exhibeix. Per la sang vessada, perquè al final, Espanya si no vessa sang, a la plaça de toros o a les comissaries, no se sent plenament espanyola, se sent una mica feble, melindrosa.

De fet, emulant l’encapçalament de l’opinió d’en Galves, com l’oració del pare nostre de cada dia, només són dues de les tantes notícies que sumant-se al frau de la religió ens fan adonar també del frau socialista-jacobí de cada dia.