El Compte Dràcula, en Charlot, una papallona negra i un parell de gegants bojos improvisats amb envasos de cartó draps i quatre pals, envoltats de criatures sonant flautes i xiulets, desfilaven animats d’allò més, per davant del llarg mur del cementeri de Sant Andreu sortejant, això sí, els camions de transport o d’obres, furgonetes i
Abans d’iniciar la cercavila, un improvisat taller de maquillatge engrescà a la canalla per deixar-se pintar la cara amb divertits motius de fantasia que realcessin la disfressa o vestimenta del moment, aquí no importava si anaven d’una manera o d’altra, aquí només importaven cares i actituds alegres disposades a fer un recorregut per l’entramat dels
Amb la frase de Bertrand Russell, “Els educadors, més que qualsevol altra classe de professionals, són els guardians de la civilització”, inicio l’última entrega de les personals memòries del barri de Porta encabides totes dins l’espai de les “categories” d’aquest bloc. Qui sap si asfixiats per l’allau de propaganda mediàtica de l’època, part de la
Amb el 155 pretenien descol•locar l’independentisme i sobiranisme. Només en principi i en part, ho han aconseguit. Uns engarjolats, altres exiliats i per real decret de la cort del regne d’Espanya, per enèsima vegada, una República Catalana invalidada. Aferrades a les conviccions més que a les idees, el col•locat que ens descol•loca, segurament ben descol•locat
D’entrada, moixets, perdoneu que us compari amb un fiscal Maza i una jutgessa Lamela que, ni de bon tros us arriben als coixinets dels dits de les potetes. Moix i moixeta, esteu fets un parell d’intransigents. Sembleu la representació felina de la Fiscalia i del Tribunal Constitucional d’aquest disbarat en què s’ha convertit l’Estat espanyol.
La imatge és de tot just fa una hora, 18:49 PM No podem permetre’ns de caure en la desesperació, el nerviosisme de l’Estat que s’adona va despullat, els fa actuar sense ordre ni concert, la seva prepotència tard o d’hora serà jutjada en el Tribunal Internacional de Justícia que no podrà desentendre’s perquè la ciutadania,
Imaginem-nos com seria el món si una jutge del tarannà de Carmen Lamela, encara hagués de dictaminar sentència atenent la petició d’un fiscal del tarannà de José Manuel Maza, que acuses de sedició, rebel·lia i malversació de fons públics, als activistes socials defensors pacífics de l’abolició de l’esclavitud o, l’abolició de la jornada de treball
Des de la proclamació de la sisena República a Catalunya un seguit d’opinions fan que, de cop i volta qui la volíem passem de l’eufòria a una mena de temença lluny de convertir-se en desencís. Eufòria per haver tingut la sort de veure gràcies a la voluntat del poble i polítics fermament demòcrates, restituïts tots
La imatge (data de captura 5-4-2014) penjada més d’un cop al bloc, si avui torna a sortir, és perquè la frase “cuchillo al PSOE” que de ben segur escriuria algú dels de la corda del PP o C’s que ahir, rere la crida de Sociedad Civil Catalana, fent un recorregut pels carrers de Barcelona per
Des de Menorca, benvinguda sisena República catalana Per a força gent de ses illes la notícia ha estat o ben rebuda, o indiferent o de total rebuig. Ahir mateix una crida per solidaritzar-se va fer reunir gent a la plaça de la Constitució de Maó, reconec que l’emoció i pendent en tot moment del canal
Fent-te el desmenjat com aquell que no li va la cosa, no perds fil del què diuen per la tele tot i que, en el fons t’avorreix d’allò més tanta contradicció…, indecisió…, que, en el fons, a tanta gent fereix. Els uns, ara això ara allò, amb cara d’emprenyats sobre quatre ratlles rere el nombre
La notícia “Puigdemont declina de comparèixer al senat espanyol”, estalvia una humiliació més. Gràcies, enhorabona i benvinguda República catalana. Obsessivament, a última instància i com a un gran final de festa, el Senat de l’Estat espanyol l’havien convertit en la típica ratera imperialista de sempre. RATERA: Una de les locucions del Diccionari català-valencià-balear: Loc.—a) Caure
La iniciativa va ser presa després de llegir l’article d’opinió de l‘Albert Om a l’ARA del dia 20 d’aquest octubre del 2017 tan important i decisiu en la història de Catalunya. Com que no tinc relació personal directa amb cap els dos Jordis empresonats, se’m fa difícil d’escriure’ls un text propi, per això opto per
A Menorca el cop d’estat perpetrat pel PP, PSOE i C’s al Govern de la Generalitat de Catalunya, també va indignar i commocionar alguna gent que, atenent una crida de solidaritat conta l’execrable fet, no va dubtar en acudir a la Pl. Del Carme de Maó sense poder esborrar del rostre la barreja de sentiments
És que no en saben més. És que no tenen vergonya. És que ells també són actors d’aquest esperpèntic teatre de l’engany que és la UE dels 28 que perden els papers només de pensar com cony podrien tenir en un puny (de produir-se l’efecte dominó) a 98 membres d’una UE lliure, democràtica i verdaderament