Moixeta avui veig que tu també, fent la matinera ronda, t’atures una estoneta per impregnar-te de l’escalfor dels primers raigs del sol que sempre són ben trobats quan la humitat, nocturna i diürna, fa estralls damunt qualssevol ser amb esquelet, fins i tot la teva ombra, lliure d’ossamenta, sembla donar-se’n per contenta.
La festa major és entre final d’abril i principi de maig, durant dos caps de setmana… Així comença l’enllaç que he penjat on es pot veure la realitat d’avui, no només dels actes d’aquesta celebració popular del barri, sinó que també la transformació d’aquelles gairebé dues hectàrees de terreny erm que eren la plaça Sóller,
Fent honor al seu personatge, en Charlot aturant el balanceig del característic caminar, generosament posava davant la càmera al costat de qui el requerís i també, s’ho passarien d’allò més bé, la pallassa i el mossèn, una fent i repartint ganyotes i l’altre fent i repartint benediccions.
La gent o bé sortia disfressada de casa o bé en qualsevol lloc a l’aire lliure s’acabava de guarnir, mentrestant caps grossos fets amb enginy per un sempre voluntariat de joves i no tan joves, anirien a parar damunt les espatlles de les criatures més disposades a lluir-los durant la desfilada, esdeveniment que uns dies
Només d’imaginar el divertiment per les pensades de la disfressa durant els dies anteriors al de la cercavila, ja pagava la pena acudir a la cita amb ganes i ben disposades a fer que fos un èxit de participació i d’atractiu que atreies la complaença del veïnat. Des de l’associació de veïns no només tenia
No em miris de reüll que t’he enxampat. Qui sinó vosaltres, sou els primers a prendre mesures quan s’apropa el fred? Qui sinó vosaltres, dins qualsevol capsa de cartó esmitjada en fareu l’ocupació? Qui sinó vosaltres, obligareu a la tòtila que us alimenta i acaricia, afanyar-se a cercar retalls de roba vells que us facin
A la crida de personatges per formar part de la comitiva de la cercavila, com en la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol”, d’en Jaume Sisa, gairebé cap personatge no hi va faltar. Acudí la Caputxeta Vermelleta acompanyada d’un cap gros tan somrient com el portador que, de ben segur, no s’apartaria d’ella per
Continuaré amb personatges de ficció que animaren la comitiva que recorregué els carrers de Porta anunciant, celebrant, inaugurant el que de ben segur seria l’esdeveniment festiu anual del barri que dia a dia, en el millor dels sentits, presumia d’identitat pròpia dins l’amalgama dels 9 barris. Una pallassa Charlie Rivel, un capellà repartint benediccions sense
De fet, qui millor s’ho passa en les cercaviles on tota indumentària és benvinguda, potser és la població adulta. Una bruixa de dol apedaçat com les de la Maria Mercè Marçal Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s’escamparà la vida com una dansa vegetal o una Cabiria com la de
Dissabte dia 11, Menorca s’uní al clam pel rebuig a les inconseqüents acusacions del fiscal José Manuel Maza i les no menys arbitràries sentències de la jutgessa Carmen Lamela, contra dos pacífics activistes socials i vuit membres del Govern de la Generalitat de Catalunya. Ara, dues dones i vuit homes empresonats lluny de casa en
Perdoneu que avui us utilitzi com a esquer però és que no puc estar-me’n de veure si la tòtila de l’Albiol em fot una denúncia davant la Fiscalia de la Protectora d’Animals per alliçonar-vos a què col•leccioneu i pengeu al vostre dormitori tot tipus de cartells relacionats amb el procés. Aquest polític alt, que no
El Compte Dràcula, en Charlot, una papallona negra i un parell de gegants bojos improvisats amb envasos de cartó draps i quatre pals, envoltats de criatures sonant flautes i xiulets, desfilaven animats d’allò més, per davant del llarg mur del cementeri de Sant Andreu sortejant, això sí, els camions de transport o d’obres, furgonetes i
Abans d’iniciar la cercavila, un improvisat taller de maquillatge engrescà a la canalla per deixar-se pintar la cara amb divertits motius de fantasia que realcessin la disfressa o vestimenta del moment, aquí no importava si anaven d’una manera o d’altra, aquí només importaven cares i actituds alegres disposades a fer un recorregut per l’entramat dels
Amb la frase de Bertrand Russell, “Els educadors, més que qualsevol altra classe de professionals, són els guardians de la civilització”, inicio l’última entrega de les personals memòries del barri de Porta encabides totes dins l’espai de les “categories” d’aquest bloc. Qui sap si asfixiats per l’allau de propaganda mediàtica de l’època, part de la
Amb el 155 pretenien descol•locar l’independentisme i sobiranisme. Només en principi i en part, ho han aconseguit. Uns engarjolats, altres exiliats i per real decret de la cort del regne d’Espanya, per enèsima vegada, una República Catalana invalidada. Aferrades a les conviccions més que a les idees, el col•locat que ens descol•loca, segurament ben descol•locat