Cuereta eixerideta, aquesta primavera, ben bé, a tu també t’ha sorprès, només cal veure’t, en lloc d’anar volant, l’estirada actitud i velocitat de la marxa quan camines arran de terra evitant així, segurament, la fredorada de transitar per l’aire durant l’enganyosa primavera entestada a apalancar-se, vés a saber fins quan, dins de tramuntanals ventoleres i
Quan la solana collava de valent els cossos de la brigada treballadora, de tant en tant, recuperant forces o dilatant el temps de feina qui sap si per complir l’establer en la contractació o fent la legítima viu-viu d’allargar-la, compensant així segurament l’avar jornal, els molins escrostonats per defora i per dins s’anaven restaurant recuperant,
El sa neguit perquè a Ciutadella de Menorca arribin les festes de Sant Joan el 23 i 24 de juny, fa que enguany, qui més qui menys de la ciutadania de l’illa fins i tot un dels protagonistes principals, els cavalls, estiguéssim alerta per veure com es dirimiria si, per fi, una dona a la
Sovint a finals d’hivern, una mena d’anticipada bonança primaveral estén pel camp la vegetal característica catifa de tons groguencs verdosos, però per no caure en la temptació de llençar coets a l’aire a les 17 h 15 m d’avui, pensant que, foragitant l’hivern, la primavera astronòmica ja la tenim ací, sortosament sempre trobem aquella vella figuera de
Els objectes també tenen el seu temps d’esplendor però, tot i que els anys i els avenços tecnològics ho vencen tot, ens alleuja pensar que alguns, com les persones, dignament, són resistents o a la deixadesa o a l’oblit.
D’extrem a extrem del teu cos, tenint en compte la mida de cada una de les rajoletes de la vorera del carrer, 7 cm, qualsevol pot amidar, moixeta, que la llargària que fas només li falten 10 centímetres perquè arribi al metre de longitud. Si bé això no serveix de gaire perquè altres qüestions, per
Entre l’alçada i grandària de la sòlida torre, el moviment marcial de les aspes ordenat per l’aliat Déu Èol i el protuberant pal de govern sortint de sota el punxegut barret, s’ha de reconèixer la valentia del Quixot d’intentar vèncer un dels imaginaris gegants que habitaven el territori on es trobava malgrat que el pobre,
L’escarni a la ciutadania en especial la pensionista que avui, en el debat sobre l’increment de les pensions farà el sr. Rajoy president del corrupte govern de l’estat al plenari del Congrés, argumentant que això és una qüestió a tractar dins de l’apartat del “Pacte de Toledo”, novament injectarà dosis d’energia a la població afectada
Pels voltants dels 80, dins d’una Barcelona plena d’eufòria arquitectònica destructora i poc o gens restauradora de vells habitatges, magatzems o modestos espais socials, de cara a transformar l’antic nucli urbà de la ciutat en un de modern que no desentonés amb les noves transformacions urbanes que el 92 farien de seu central dels penúltims
A l’indret d’es Fonduco del port de Maó, als baixos d’un hotel restaurant deshabitat, el grafiti d’un rostre de mirada interrogant emergent tal qual síndrome de Torí damunt el fustam que tapia una entrada, aconsegueix l’efecte provocatiu desitjat per l’artista grafiter quan encara et volta per cap aquell vers: Desconfiï de la gent deshabitada. Tem
No és que et deixis fotografiar a plaer, de fet, exemplars com tu us escapoliu a la velocitat de la llum quan capteu la presència d’algun ésser pels voltants. Tu, el motiu no el sé, has esgotat el cercle vital i, orbitant el teu flexible cos, t’has deixat anar (o alguna mà t’hi ha posat)
Potser ja té raó el bisbe de Sant Sebastià José Ignacio Munilla quan afirma que el dimoni ha fotut un gol des de les mateixes files del feminisme radical i de gènere, però s’oblida o no s’hi pensa gaire a assumir que tot plegat ha sorgit potser després del costum ancestral d’ensinistrar criatures utilitzant, de
L’apunt d’avui el motiven els versos d’Antonina Canyelles: Com que sempre he viscut en territori enemic, he après que la fosca no és la llum a l’inrevés. En la foscor de la memòria, el record de la grisor feixista dels carrers de la Barcelona de mitjans del segle XX m’acompanyaran fins que pugui raonar i
Méndez de Vigo, el simpàtic i distés portaveu del govern, no deixa passar ni una per amartellar el desastre econòmic empresarial que desitjaria que patís exclusivament Catalunya. Sense anar més lluny, en la darrera roda de premsa del divendres, de manera desentesa va assegurar que un famós restaurador que treballa al Principat ha vist disminuït
Ben enquadrat rere una barana, et preguntaràs que cony fem alguns éssers humans col•locant-nos una mena d’antifaç que, enganxat als ulls per uns moments no deixa de mirar-vos. Bé, en primer lloc aclarir-te que vosaltres també formeu part de les espècies del planeta en qualitat d’éssers animals i, en segon lloc, la fascinació que desperteu