La tardor de caràcter tropical que estem a punt d’acomiadar, ofereix espectaculars sortides i postes de sol que no queden en l’anonimat gràcies a l’avançada tecnologia en matèria fotogràfica i així, qui disposi d’un dels múltiples estris de la comunicació o navegació per la xarxa amb aplicació pel retrat, en un tres i no res,
Quina mena de gracietes t’has de veure obligat a dir per ara, acontentar a uns i ara, acontentar uns altres…?, i noi, quina poca gràcia tens quan trempadament fas un comentari sobre la discrepància (que no divisió) de l’independentisme, tot dient que no es posen d’acord a l’hora de fer una vaga de fam. (Veure
Un cop més, motlles dels estereotips que pateix el poble català, enguany, l’èxit de la Marató de TV3, els ha tornat a trencar gràcies a la brillantor d’organització, participació voluntària i recapta de diners destinats, en aquest cas a la investigació del càncer, que ha superat xifres d’altres anys. Un cop més el pecat de
No sou el trio dels germans Marx, encara que de vegades, el sofà de casa sembli el famós camarot d’Una Nit en l’Òpera. Tampoc sou el de les Tres Germanes de Txékhov encara que de vegades, a causa de la ceguesa, la del replà de l’escala estigui farta o avorrida, o la del mig, quan
“En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme…,” canviant el verb voler pel de poder, ben puc assegurar que la imatge pertany a territori manxec captada segurament, una tarda primaveral estiuenca quan les madones de la casa, després de feinejar des de primeres hores del matí cuinant àpats o endreçant la
A partir de no res, no només el passat talaiòtic de l’illa entre altres atractius com són els d’estar declarada Reserva de la Biosfera, comptar amb un Camí de Cavalls 360° que rodeja el perímetre costaner, el tradicional Jaleo Santjoaner a Ciutadella i els que segueixen santoralment pel patró de cada poble, rutes pels ciclistes,
Profundament curiós resulta que un Estat de la UE, EspaÑa sigui permissiu amb l’any i dos mesos de presó provisional dels Jordis, presidents d’entitats cíviques i, poc temps després de personalitats polítiques com Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, duent quatre d’elles una vaga de fam
No és un vaixell de la flota d’Ulisses emmirallant-se a la mar de Safilí, ni tampoc el lloc és Banyoles, l’estany crestalli que emmiralla objectes (1), de fet la imatge reflecteix un llaütet damunt les aigües vitrificades per la calma climàtica del principi d’un assolellat matí de tardor al port de Maó. Gaudirem del moment
Segons el Google traductor de l’alemany, la frase hipothek macht frei, en la nostra llengua significa: el hip-hop és gratuït. Segons la Viquipèdia: El Grafiti és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques. Consisteix a pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com
Atrets pel significat i simbolisme de “L’Homme qui marche I”, d’ Alberto Giacometti, rèpliques de la penetrant profètica escultura més d’un artista l’ha incorporat a la seva obra honorant el creador suís prematurament desaparegut. Persones expertes en art diuen que “Metafòricament, l’escultura de bronze mostra un home solitari caminant amb els seus braços penjant als
Damunt la façana de la deshabitada casa, la verdor de la capritxosa vegetació, en un tres i no res, competirà amb la desmesurada tradició nadalenca de guarnir carrers, aparadors, interiors i exteriors de comerços, oficines, cases particulars…, amb verdors naturals o artificials envoltades de garlandes de llumets intermitents i, un cop acabin les festes, tot
Per la forma roscada que adoptes quan dorms, amb els ancestres menorquins que t’acompanyen, de ben segur que en lloc de ser un somiatruites, per allò del mimetisme culinari, seràs tot un feliç somia ensaïmades.
Déu n’hi do l’última borrellada d’en Borrell que constata que de les cent mil milions de neurones que diuen que habiten l’encèfal d’una persona adulta, ara, a partir de la darrera verborrea de l’espanyolíssim i aprensiu ministre d’exterior, carregada d’escrúpols i odis, factors però que, tot s’ha de dir, ell i els independentistes d’arreu, de
De nou, en un principi devia presidir la taula de despatx d’un professional de carrera o d’un empresari o gerent -amb màsters per impressionar- d’algun ram dels molts oficis vells o nous que sempre hi ha en el món laboral. Amb el temps, per desgast, jubilació, per la crisi o, per caprici, s’arraconaria el seient-trona
Només, abatuda pel desgast físic de l’avançada edat, camines passejant per rutinaris o improvisats itineraris. Només, amb la increïble fortalesa del cervell, durant l’habitud del tom diari, t’acompanyen pensaments cavil•losos ara de neguit, ara de serenor o, senzillament, de badocar. Només, pensant que altres ni que sigui per mantenir el ritme de viure saludablement també