Quan dins del taller s’han de traginar d’un cantó a un altre, retalls, trossos o peces de llenya, que millor sistema que utilitzar l’ancià i consistent bell carretó en el seu temps matriculat al consistori segons consta en la placa que encara conserva en la part frontal: “ALAYOR – carritos mano – 1961-1962”
Amb dificultat per expressar tot allò que ahir vam poder viure en directe durant el judici contra el president Torra, dubtava amb quines paraules podria sortir-me’n del pas a l’espai d’avui al bloc fins que, llegint el full del calendari se m’ha obert el cel tot i no confessar gaire amb les qüestions de les
Damunt del tristament mal conservat banc de fusta del mobiliari urbà al costat de la parada d’autobús, algú s’ha deixat un rebregat mocador qui sap si, senzillament tot esperant l’arribada del bus, qui sap si amb compadiment “…i allí, en aquell banc de la paciència…, vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor”
Armada de valor vaig enfocar la càmera per captar la feina que tenies per endreçar la tela que una ventada o pluja intensa t’havia fet malbé; amb això vull dir-te que si l’aracnofòbia que pateixo és mala de suportar, la teva voluntat restauradora tot d’una, emocionalment, per empatia la va alleujar. Qui no pateix (del
Era un poble de Castella. Era un pont emmurallat amb l’escenari de fons d’autocars de línia regular entre ciutat i pobles, transitat per sota per un home a peu tirant aferrat a l’arnès de boca del vell cavall que, alhora, tirava del carro carregat de saques que servien de seient d’un home gran, curiosament, mirant
La vella serra de cinta sembla que mai ha deixat de funcionar, això si, escampant en cada posada en marxa serradures i polseguera capaces de camuflar la serra de cadastre i plantilles que pengen de la paret i els trossos de llenya, amuntegats, en espera de ser triats per a qualsevol acabat d’utensili encarregat.
A vegades una furibunda tramuntana pren iniciativa i en aliança amb una part integrant del pacífic Tsunami Democràtic, a cop de ventada esmicola el que per alguns representa l’orgull patri i per altres el símbol d’un colonialisme destructiu dels drets socials i culturals. Totalment d’acord amb l’opinió de Vicent Partal “Pensant en gran, lluitant com
Aquesta vegada han entrat per les urnes…, gràcies Pedro! Aquesta vegada, l’espectre del feixisme va entrar per la porta gran amb el permissiu cerimonial el dia de l’exhumació de les restes de Franco…, gràcies Pedro! Aquesta vegada amb presos i exiliats polítics, l’Espanya comunitària dominada per trets feixistes com els del36 ara avergonyirà la UE…
Us empasseu hores i hores del televisor encès, escolteu noticiaris d’IB3 fins a l’inici dels de TV3, algun tros del ARV de “lasecXta” fins que feu adornar-me’n de la poca soltada i mala llet que poden arribar a tenir, d’aquí ve l’encapçalament de “molt soroll i poques nous” i d’aquí ve, si voleu sectàries també,
Era un ampli camí sense asfaltar que baixava cap a Cala Galdana, l’enorme entrada de la mar en la costa deien, superior a moltes badies. Era un espai sense cap construcció hotelera ni d’apartaments però, projectats, crec recordar-ne un munt que anunciaven en cartells als costats del llarg i, en sentit horitzontal, extens camí aplanat
Per recollir fruits dels arbres l’escala tradicional d’Hortela, feta amb llenya d’ullastre, no té res d’envejar a les més modernes d’alumini que no sigui la lleugeresa del seu pes doncs, en la resta de característiques les supera L’Hortela està feta de noble matèria primera, confeccionada manualment una a una, pot dir-se que no hi ha
Si Juan Carlos I, per “RAZÓN DE ESTADO” va ser rei d’Espanya, això sí, usurpant el títol a son pare Juan de Borbón Battenberg, anava despullat segons criteri de monàrquics de devoció i de republicans de convicció, ara l’hereu de la corona Felipe VI, lluny de tenir la formació que segons la Viquipèdia (1) condicionà
Quins collons que teniu els que denuncieu el Tsunami Democràtic com a organització terrorista, sense aturar-vos a pensar que tal vegada la frase “vosotros, fascistas, sois los terroristas” malauradament està carregada de raó. Quins collons teniu (i això també va per a tu, Iceta) els que amb un repetitiu ¡¡¡VIVA!!!, als cossos policials us passeu
Era un enigmàtic replà final dels quatre graons sense accés a cap lloc interior o exterior. Era el desconeixement absolut que, com sempre acostuma a passar, alguna persona del lloc planerament va esclarir alliberant-nos de l’embull. Era ni més ni menys una escala feta per facilitar la pujada del genet o de l’amazona al cavall per
Últimament Carmen Calvo no estàs gaire encertada en les declaracions que fas (o sí?) rere les històriques segles que representes. Un desencert va ser quan vas titllar de màrtir a José Antonio Primo de Rivera fundador de la Falange Española i del partit del mateix nom quan ara ja, sense embuts, es pot saber que