En homenatge a totes les persones anònimes que mai van defallir en el convenciment de la seva identitat. Durant el mal tràngol de la gris postguerra aquestes persones, alguna de la família, del veïnat o mestra d’escola, de manera tàcita clandestina sense desitjar mai protagonisme ni victimisme fent discursos populistes, van saber transmetre’ns, mentre creixíem,
Com una paret seca mal construïda, la monarquia i els successius governs constituïts d’ençà de la mort del dictador, massa sovint pateixen greus enderrossalls. Corrupció, vida luxuriosa amb aires prepotents fent l’ullet a posicionaments clarament d’extrema dreta nazi-feixista, han sigut els últims exemples. Per un cantó tenim el rei i les seves caceres d’elefants amb
Això és el que va dir-nos ahir el Sr. Rajoy, fent gala segurament del tarannà imperialista arrelat en tants i tants ciutadans de l’estat; de mica en mica però, dins d’aquesta mena de democràcia a la carta, sorgeixen escletxes clarificadores que casualment tens l’oportunitat de fotografiar com la d’aquesta placa en memòria d’un passat d’il·lustració
A Cala Corb, Es Castell, GRUP ARRELS DE SANT JOAN DE CIUTADELLA I EL GRUP FOLKLÒRIC CASTELL DE SANT FELIP, BALL DES CÒSSIL, JOTES I FANDANGOS. L’espectacle sens dubtes va esdevenir una excel·lent demostració de cultura i tradició de ses Illes Balears, les cadires buides però,malauradament acostumen a reflectir la sensibilitat culte de la població
Malauradament no hem d’anar gaire lluny de la imatge sangonent de toros lidiats que botigues de “souvenirs” s’entesten a seguir comerciant tot i que a les balears sortosament aquest tipus d’espectacle, el taurí, ja no es faci, ja que l’exemple d’escarnir faltant al respecte el decòrum d’un animal abatut que en algun restaurant gosen fer,
Que en fa d’anys que s’utilitzen els didals no només en la costura, que en fa d’anys amassant crespells, i que en fa d’anys que un vell forn de llenya en el seu temps inaugurat amb el nom “és forn nou”, a Sant Climent, sortosament, continuï en actiu.
Massa sovint, el blau cendrós de l’oblit sorgeix per defora i per dins de la ment. “El color és el blau: blau fosc de la tarda, atzur del mar a migdia, blau -blau cel del cel- i el blau Cendrós de l’oblit.” Fragment de “l’arrel de l’aigua” de Montserrat Abelló
Prest tot un poble, el català, com si les mans fossin grillons de pau i convivència, les ajuntarem físicament o mentalment, tot formant una cadena humana reivindicativa per apropar-nos, sense complexos ja, a la independència.
Una mica psicològicament sembla que conclòs l’agost, l’estiu, avariciós aglutinador de diades populars i festes majors, ja comença a ser passat. Qui dia passa anys empeny! Avui la tarda em porta una alegria suau; lliri d’aigua que sura mansament en la llacuna. Avui les mans reposen damunt la falda, ben aparellades, sense recança. Montserrat
No ens estimen però nosaltres, obligats a fer-ho, tampoc. No ens respecten però nosaltres, perquè s’ho han guanyat a pols, tampoc. Ens volen mesells i saben i sabem que no aprendrem mai a ser-ho. Escudats en una constitució que van fer-se a mida, no han volgut ni ara volen dialogar, tenen por que el món
Veient l’organitzat einam és fàcil deduir que el resultat final del treball de la persona que l’empra, sigui també el d’una feina ben feta…, si més no, així ho pot fer pensar l’artística visió de l’argolla.
Cada dia, als ports de l’arxipèlag balear atraquen monumentals creuers que constaten “la insuportable levitat de l’ésser”. Per sort a prop tenim ments privilegiades en treure`s del damunt possibles responsabilitats dient-nos com podríem solucionar la carència d’alimentació per manca de recursos econòmics que, de forma alarmant, ja comencem a patir. http://www.arabalears.cat/balears/reina-insta-demanar-aliments-creuers_0_982701797.html
Traginant amunt i avall els graons també de l’existència, qui no parla mentalment amb els seus –morts o vius-, adonant-se potser amb rancor dels menyspreus rebuts o, amb remordiment, dels atorgats? “Busca molt lluny dins de la teva ment i parla amb els teus morts en el lloc on es formen les borrasques” Fragment de
“Les glaneurs et la glaneuse”, les espigoladores, un bell reportatge de la carismàtica directora de cinema francès Agnes Varda. No només les persones (unes per necessitat més sovint que altres), practiquem aquest ancestral costum per sobreviure sinó que, malauradament durant els recents anys, les entitats bancàries de l’estat amb la modalitat de les “participacions preferents”,
Una solitària espelma de pregària encesa dins del temple però pels carrers, plens de creients o no, es pot detectar les que ja massa gent, invisibles i amb silenci, duen a sobre.