Del minut 00’23 al 00’46 http://www.tv3.cat/videos/4766111/Telenoticies-vespre—15112013 Per preservar la nostra salut mental, hauríem de passar per alt l’opinió dels que creuen que són el nostre pare però…, si per desgràcia fos així, se m’acut: – Potser sí que marxant de casa teva ho fotem tot per l’aire. Potser sí que hi haurà germans cosins i
Qui s’enduu de bon tros el rècord de despertar enveges és qui posseeix o té dret d’usar una caseta de vorera i quan a sobre qui l’empra fa afegitons dignes amb la natura, passes per alt el contrast poc harmònic dels panells solars tot lloant que en bastiments, finestres, portes o suports de tendals l’ús
“Costa d’es General”, la trobem al port de Maó, i ens porta, pujant per unes escarpades escales al penyal, fins a al casc vell la ciutat. Dibuixants, pintors, fotògrafs professionals i aficionats, o simplement badocs de torn, ens atraquem al replà que fa de mirador per treure’n profit ja sigui artístic o contemplatiu. El sostre
Tisores, navalles, ganivets i tota mena d’einam de tall de fusters, sabaters, carnissers peixaters…, en un tres i no res recuperaven de nou l’afilat tall desgastat gràcies a la presència de l’esmolet i el seu carret mòbil amb la rodona mola d’afilar que girava premen, cap amunt i cap avall, l’articulat llistó de fusta que
De Maó a Ciutadella per la carretera el 1er poble que trobes és el d’Alaior, fa uns quants anys i, a mida que t’apropaves, la seva visió era un imant que t’enamorava i et venien ganes d’aturar-t’hi per fer un tomb però, quan amb tota lògica, per evitar l’excessiu transit pel centre, van decidir fer
I potser ara, amb no gaire menys mesura,tossudament, seguirem insistint: Ara mateix Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de
La curta però feixuga temporada d’estiu ja s’ha acabat i, d’alguna manera, podríem titllar d’envejable la sort de qui s’ha deixat cos i ànima per conservar el segurament poc remunerat lloc de feina doncs no tothom ho ha pogut fer, la demanda de personal cada vegada escasseja més, però…, no és qüestió de donar-li gaire voltes
Els equilibrats plats buits d’una balança són la simbologia de la justícia i, beneites com som les persones, ens ho creiem però…, si ens fixem bé, una misteriosa reveladora força ens fa tocar de peus a terra i veure realment, aquest símbol sense cap pes al damunt, cap a quin bàndol s’acostuma a decantar per
100 anys per pagar el deute del dic de Son Blanc a Ciutadella, i tot per donar sortida a un projecte que clarament beneficia el gran negoci de l’oci damunt dels creuers. Pels anys 50 l’emergent i des del principi potent empresa turística de l’estat mitjançant el seu polític-gestor Fraga Iribarne, va arrasar tot el
Són poc més de 30 anys des d’una instantània a l’altre i donem gràcies perquè, almenys, per higiene visual, en les dues fotografies el costat dret del turó que hi ha al fons, encara manté intacte la característica verdor a diferència de l’espai on fondejava l’emblemàtic llaüt i que ara, per bé o per malament,
Buides calaixos, armaris, altells, golfes de tot el que acumules en el temps per record o per posseir-ho sense saber ben bé -com el títol novel·lístic del genial Monzó-, el perquè de tot plegat, i tu o algú proper omple el cotxe i apa!, cap a la gangària dels diumenges nevi, troni o faci sol.
Raspallades amb aigua i sabó, un cop assecades descansaran uns mesos, un altre calçat d’hivern –segurament de globalització estàndard- les substituiran. L’avarca s’ha fet tan famosa que ja la fabriquen per tot arreu del món i en alguns llocs fins i tot matusserament per allò d’abaratir els costos, però els que la valoren de debò
Tens al davant un diminut i solitari tronc d’arbre ramat en mig d’una plantació de blat, i mentre el mires saps que, dins del cervell, alguna associació hi veus, ah! sí,! “el vigilant en el camp de sègol” Què ens volia dir J.D.Salinger amb el títol? Qui vigilava, a qui, i què? La consciència pròpia
A ses illes balears, les parets de marès de les cases que tenen el bon gust de conservar-lo intacte sense necessitat d’estucar els blocs per uniformar la superfície, són un bon exponent de l’emblemàtica arquitectura urbana i rural tradicional en qualsevol lloc de l’arxipèlag, de tant en tant però, algun tub de desguàs de pas
Si pertanys a l’Europa del benestar que esforçats avantpassats han anat consolidant, potser tens l’oportunitat i ganes de navegar pel multicultural Mediterrani amb tota classe de luxe, seguretat i alhora suficients distraccions a bord mentre duri la travessa. Per això, el gran negoci navilier d’oci ja ho ha previst tot a fi i efecte de