Els abeuradors annexats a la cisterna de recollida d’aigües pluvials que s’omplien poant el preat líquid per poder desassedegar el bestiar, només són testimoni nostàlgic per a uns o, de curiositat pels més novells no avesats a la vida o costums rurals perquè han crescut envoltats d’edificis, semàfors i places amb relativa o escassa vegetació.
L’estiu passat, el tamboret del racó que sosté l’olla de les cendres, va començar a fer un diminut monticle de finíssimes serradures, aquest hivern encara no però, el proper, pel febrer la llar de foc l’engolirà…, diuen que les cendres febrerenques són bones per testos, jardins i horts. Mantindrem la tradició d’immolar amb l’esperança de
Fent anar un raspall netejant el carro de cavall situat en un racó de mals endreços que un fidel gos adormit custodiava, una nena estava múrria i apartada de les demes, no volia saber res del que passava i respectant la seva actitud, amb un gest li demano permís i com que no va girar
De mica en mica tot a punt i, de moment, no fan falta tendals ni ombrel•les ni fulles de morera per resguardar-se del sol hivernal, amb el temps i l’escalfament global tal vegada sí que, d’aquí a poques dècades, caldrà convertir en perennes aquests elements anti-raigs del demolidor Ra, campant lliure de capes d’ozó. Durant
Ell és la tercera generació i el seu fill ja va pel camí d’assegurar-ne la quarta dins la dinastia familiar. De malnom se’l coneix com en Bernat Faell d’Aló. Una enllestida “escala de collir” serveix d’excusa per treure la càmera i enregistrar el taller on elabora els diferents estris de llenya d’ullastre que li permeten
Si volien passar inadvertits, ho aconseguien, el barret els hi feia d’escut i per l’afegitó en un d’ells d’una vinclant branqueta de romaní, entreveies el latent refinat gust o glamur de la persona que el lluïa, potser antagònic amb la gorra visera del company… de fet però, em retracto de la comparança doncs és un
Si t’endinses per s’albufera des grau a observar la plàcida estada temporal d’aus migratòries, no només xales veient actituds del tot divertides sinó que sorprenentment topes amb singulars racons que et conviden a seure una llarga estona que quan ho penses se’t fa curta perquè, avariciosament, voldries haver pogut emmagatzemar més serenor, o ironia, per
El matí és solejat, cales i platges desèrtiques són el manà que ens ofereix la temporada baixa; persones amb horari flexible, autònomes al mateix domicili, turistes rars avis, alguna a l’atur o jubilades, som les privilegiades. La prudència, tal vegada t’impedeix d’endinsar-te en la transparent aigua que suposes freda, però el caliu del sol hivernal,
L’àvia, controlant espontaneïtats incontrolables; ella, en absència dels adults es fa càrrec de les criatures i amb quatre crits enllesteix desavinences, malifetes o rebequeries doncs elles, les àvies, en saben un borrall i de fet acostumen a ser el puntal de l’ordre familiar dins l’ètnia gitana. Mentre se li reconegui lucidesa mental, els seus descendents
L’emblemàtica tanca tan prolífer a les balears, s’ha convertit en una sana obsessió d’estètica especialment a Menorca, de fet quan un altre tipus de material que no sigui la consistent llenya d’ullastre conforma la que de tant en tant et trobes pel camp, fa de mal veure i d’alguna manera voldries que fos provisional. Aquesta
Un lloc emblemàtic al port de Maó, és el de les “Bodegas Ferrer”, enormes bocois de fusta són els contenidors de litres i litres de la variant negra rosat o blanc, d’esperit de vi o d’oporto, xeres o moscatell, que una fidel clientela de segur compra a raig de tonell. En l’última visita, en preguntar
De segur “madeinxina”, rodaves molinet nuat a la barana del balcó on des de dins i des de fora et contemplaven mirades d’enyor d’infància o present…, però ahir, la mestralada et va separar del bastonet que t’aguantava i, cap aquí i cap allà, devies rodolar per terra fins que algú et va rescatar situant-te en
Aprofitar cassoles esquerdades olles i pots abonyegats per encabir-hi llavors, és un art que requereix l’enginy i bon gust de la persona que ho fa per guarnir o no, l’entorn del seu habitatge, i quan això, a més a més, ho feia una dona tocada amb la vareta màgica per a ser poeta, aquí teniu
Ahir, llegint en aquest espai l’excel·lent escrit del bloc “Prendre la Paraula”agraïa un cop més que algú poses, com cal i sense embuts, les coses al seu lloc. A Puig Antich: -Salvador, no fa gaire, enregistrava una imatge tot rumiant que aquell jorn de mar plana, l’emmiralla’t neumàtic defensa de cops de naus amarrades, ens
Com ara mateix, les reivindicacions ciutadanes eren nombroses si bé avui en dia, qualcuna ha variat de context. En l’educació la mancança d’escoles, la d’ambulatoris en sanitat, la dels sindicats en el món laboral algunes famoses dins del gremi metal·lúrgic o tèxtil, i el dret, i fins i tot reconeixement, de la dona com a