Ahir a les places dels principals ajuntaments de les ciutats de l’estat espanyol, manifestacions pro república varen ser la tònica. El detonant va ser que els 40 anys de post franquisme encapçalats per un monarca amb cervell de cartó pedra que els poders fàctics bellugaven, i belluguen!, com una titella, ahir li varen fer dir
Són edificacions dins del parc natural de s’Albufera des Grau, algunes mig enderrocades i altres dempeus potser herència d’aquell “luxós” projecte d’urbanització denominat Shangri-là, que uns quants vius especuladors del medi ambient volien dur a terme i que en el seu temps va representar la raonada i contundent protesta d’ecologistes de l’illa amb la col·laboració
El carrer era seu i el trànsit de vehicles gairebé inexistent en aquella zona dins la gran metròpoli, una més, de les de propietat municipal en espera de requalificació d’alta volada mentre tolerava ser l’aixopluc de marginats en espera d’ubicar-los prop dels altres barris obrers que també anirien creixent gràcies a la immigració, massa sovint
Tenen cara d’emprenyats, més de mig segle engolint i engolint bones i males missives de correspondència comercial, personal, sentimental, avisos oficials i, tota una munió d’empleats públics del servei estatal de correus, classificant-les dins l’estafeta o a fora, patejant els carrers, repartint-les a domicili; tot un món reduït ara a una minsa activitat amb milers
No sé si ets moix o moixa, sovint ens sotges i quan creuem la mirada no puc estar-me de pensar quanta sort que tens de ser lliure, a escala reduïda…, em recordes tant aquella pantera de Rilke! LA PANTERA París, Jardin des Plantes (Trad. Joan Vinyoli) Té el seu esguard tan fatigat de veure passar els
A les balears, potser no tan altius, seguiran nodrint-se de tot allò que destrueixen i embruten. Ara però, malgrat la davallada (que intentaran dissimular barroerament), de vots gràcies al seny de la ciutadania, encara caldran dosis de resistència amb futures accions de caire cultural, territorial i ambiental així com actes de suport al mestre Jaume
Jugaven a la taba amb ossos de corder, és un joc complicat, jo mai n’he sabut i tal vegada se’n fotien cordialment de la meva ignorància…, el nano duu el braç enguixat i, per la blancor de l’escaiola podem suposar que no fa gaires dies de la visita a aquell dispensari de “Peracamps” on rebien atenció
Sort que ja s’ha acabat però em tingut la premsa, radio, televisió, tanques publicitàries urbanes o interurbanes martellejant-nos l’oïda i la vista durant els 15 dies de L’€ campanya electoral…, quin remei! Tots els candidats s’esforcen sobreactuant uns més que d’altres i pots prestar moderada atenció en els uns o, en els altres tota, per
Són la fórmula 1 de la mar http://menorca.info/deportes/polideportivo/2014/481549/puesta-punto-regata-mas-lujosa.html, ho acaben de dir pel desinformatiu d’IB3, Són una dotzena de luxosos velers (Los nueve Wally y los los tres imponentes J Class, de mayor eslora -Ranger, Hanuman y Lionheart), terminologia només comprensiva a l’abast d’aquelles persones escollides tocades amb una mena de modern encanteri tipus rei Mides, i de la colla
És un vell fumeral ancorat en el temps en un lloc on esforçats ramaders han condicionat una dependència exterior de la gran casa de camp per oferir la venda directa de les fogasses que elaboren, és una entrada més de doblers que ajudarà la subsistència familiar. Un discret cartell a peu de carretera anuncia la
Sostenibilitat inculcada És una petita tanca a peu d’una carretera secundària, amb quatre fustes reciclades hi ha un petit refugi on la potència del minúscul panel solar farà el seu servei en la foscor, i, la bellesa de la floració d’un perer, il·luminarà la senzillesa del lloc durant el dia mentre duri l’espectacular florida.
Un gros “labrador retriever”, ara ajupit ara aixecat passa una estona a l’airejat terrat; no crida ni fa enrenou, està tranquil fent honor al seu caràcter d’ excel•lent company de nins i grans; potser no serà conscient que habita en un lloc tranquil i privilegiat però el seu instint de protecció fa que assumeixi el
No crec en el fet que es mostressin més alegres perquè algú els fotografiés, les cridòries que feien s’escoltaven des de lluny; eren nens fent col·lectivament una activitat responsable i això no volia dir que no fessin de manera alegre i juganera el rentat higiènic dels cavalls que, pacients i tolerants, contribuïen a fer que
Fa uns quants anys que moderns llums de disseny han anat substituint les antigues faroles que il·luminen la nit dels carrers de pobles i ciutats, per això quan topes amb un antic emblemàtic fanal que encara es manté dempeus, no pots estar-te d’enregistrar-lo com a supervivent homenatjant-lo amb versos de Joan Vinyoli, que alhora ens
Entres al temple i el silenci contrasta amb el barroc de la simbologia que hi ha a cada una de les laterals capelletes on santes i sants -màrtirs o no-, són venerats pels fidels en els seus respectius altars de culte on potser, el calaixet per dipositar una almoina, farà la feina perquè l’oració arribi