Res de res, un dia de quatre niguls fotogènics i tot d’una, un potent i persistent anticicló, causant de l’alta pressió ambiental deixarà al descobert, dies i dies, l’artístic sòcol de verdet exemple pràctic per alliçonar-nos de la influència de les altes o baixes pressions atmosfèriques sobre el nivell del mar.
Ventades, humitats ambientals, potència dels raigs solars i el pas del temps, amb parsimònia esborronen els personatges del grafiti que, embarcats en la nau de “sa vida”, s’esdevenen testimonis somrients de la recíproca decrepitud.
Tal vegada ara, el PSOE ja no haurà de menester tant de fil i màquines de cosir per sargir els estrips que en dècades venen arrossegant. Tal vegada ara, reinventant-se dins del neoliberalisme dominant i regulador dels mercats financers, aplicaran tot d’una i tots plegats la formula MACRONIANA que ja s’està desenvolupant en el país
D’estar sempre arreu i enlloc, no t’immutes ni pel pas de vehicles ni de gent, i com que saps que, “del maig a la meitat, l’hivern acabat”, finalment t’has deixat caure sota un florejat rajoler decorat de fons. Amb aquesta calorada, no saps com entenem que no estiguis per res més que no fer res
¿Qui no voldria que del reflexiu i tal vegada enamoradís pressent dels enxampats en la imatge, sorgís aquell desitjat futur ple de seguretat emocional?, si més no, això és el que de bon matí una mena de Carpe diem sentimental ens ho fa creure i cobejar.
Si va apostar pel NO al Brexit, potser deprimida aquesta façana d’estil colonial anglès representi la sensació de deixadesa de caure en l’abandó però, si va apostar pel SÍ, de facto ja representa l’espera de la lluentor que l’ha de redimir però -sempre n’hi ha un de però- si fem una repassada a les reflexions
La foscor de l’ombra, va durar tan sols uns segons, tot d’una desaparegué i, paradoxalment, sense aclarir-nos si va fugir cap amunt o cap avall.
Formant part del passat, en els temps es perd l’habilitat senzilla i discreta de construir graó a graó senderis de comunicació entre terra i mar. Algun d’ells, escarpats als penya-segats s’incorporen al paisatge suavitzant-lo i han estat transitats durant generacions facilitant l’accés (privat o públic) de poder gaudir del bany o d’embarcador. Però temps al
Aguaitar, mirar, observar…, és el que té l’instint i, a més a més de vigilar, vigilar al que vigila.
En aquest últim apunt al bloc de la 1a sèrie triada de fotografies fetes els anys 70 de les lluites veïnals dutes a terme per un o més barris del districte de 9 Barris de Barcelona, no voldria acabar-lo sense deixar anar la pregunta que sovint ara, dins del context polític reivindicatiu d’independència que viu
Davant la realitat no només de les mancances del barri herència de constructores i contractes entre el municipi local i central en mans especulatives, i dels rumors constants del perill d’acabar també massificant el barri de Porta amb blocs de pisos exempts d’espais verds o locals socials, poques persones van ser les que amb indiferència
Com aquell que no vol i, sense adonar-se’n, mitjançant ser el lloc de trobada per assemblees, concentracions o, una xocolatada en dia festiu degustada amb delit per petits i grans, per informar o celebrar alguna causa conquerida gràcies a l’esforç de tothom, el veïnat ja anava prenent aquell ús d’intercomunicació social cultural o lúdic d’aquella
Entre una setmana de mobilitzacions i una d’aturada esperant alguna resposta institucional, de tant en tant tècnics d’urbanisme de l’ajuntament de la plaça de Sant Jaume, a bombo i plateret anunciaven la visita que farien al barri per donar explicacions. D’aquesta manera, empolainats amb la corresponent vestimenta encorbatada i duent un cartipàs ple de paperassa
Agosaradament plantar-se damunt l’asfalt per provocar l’aturada del transit rodat, a vegades, era l’altaveu perquè els mitjans de comunicació apareguessin pel barri i esbombessin, ni que fora a través d’una petita ressenya a peu de pàgina interior, de què allò també era notícia a difondre malgrat que causes malestar o remordiments de consciència en el
Amb dos o tres centres d’ensenyança privats dins del barri o dels contigus, independentment que fossin dignes o no en prestacions i equipaments, feia preveure que, donat el creixement natural i la immigració encara potencial durant els 70, la mancança de centres d’ensenyança gratuïts i dignes agreujarien les condicions socials del barri. I així de