El Pro: Aviat s’allargaran més i més els garantits anticiclons carregats d’intensos rajos solars que faciliten l’esplendor de cales d’aigües transparents. Els minúsculs continents, de fet ja s’estan omplint d’ombrel•les de colors vius per protegir criatures i grans de patir insolacions o alguna socarrimada corporal. La Contra: Llàstima que tot plegat sigui el preàmbul i
Benvolguts carallots que teniu el giny de dir que ahir, Pep Guardiola, estava fora de joc i que, vosaltres, el cos de l’arbitratge li anul•lareu la jugada o el gol. Tranquils que això ja no ens amoïna gaire. Junts formem part de la UE, oi?, però, dins d’aquesta unió –la vostra i la nostra- sempre
Amagat i poruc rere l’ampit de la finestra que dóna al pati, va enxampar-te la persona que tu consideraves aliena a l’habitatge i, ben pensat, tal vegada podríem activar el lloc transformant-lo en l’escenari d’un petit teatre de titelles on tu, dins de la companyia, t’encarregaries de ser l’assistent que fa la feina de treure
L’habitacle de marès de façana escrostonada amb la porta i finestra principals d’aquella antiga fusta de qualitat perdurable en el temps, suporta també un sostre de velles teules elaborades potser a mà on alguna llavor de panconia va fent la seva, segons com tot plegat, situacions com aquesta, ja comencen a ser un oasi d’autenticitat
Remugant l’herba emmagatzemada en alguna cavitat de l’estómac, el ramat de vaques fa un recés en la pastura. Mentrestant, l’ocasional i diària colònia satèl•lit d’esplugabous que sempre l’envolta, auto esporgant-se, no deixa l’hàbit d’espicassar tot esperant que la bouada s’alci i comenci a espantar insectes del terra que picotejaran a poc a poc sense deixar
Guardons, la cara i la creu. Segurament més tard que d’hora van arranjant-se les deficiències del barri, tanmateix, tard o d’hora el Sr. Joan Antoni Solans Huguet va rebre el 2003 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, guardó que, les mans d’un Jordi Pujol i Soley li van penjar al coll
Durant el recorregut pel barri, aquella autoritat responsable de valorar prioritats o no, en les futures actuacions urbanístiques sempre imprescindibles per al bon funcionament de pobles i ciutats, tal vegada moralment, ja aniria assumint la veritable situació precària de l’interior de més d’un habitatge com el que va tenir l’oportunitat de visitar i de la
De les persones més conscienciades i lluitadores amb la recerca i exigència d’obtenir el model de barri reivindicat, les que van poder s’absentarien de la feina laboral o de la casa per fer pinya demostrant la unanimitat de criteri. Més d’una ho compensaria recuperant hores i més d’una, el dia abans ja hauria enllestit el
Ni fàcil ni difícil, ni plaent ni desagradable tant pels veïns com pel representant d’urbanisme, devia ser el recorregut pels carrers del barri fent els uns, per temorenca, educades queixes verbals que aquella autoritat de paisà escoltava i, a l’hora de replicar-les ho feia amb les bones maneres característiques de la nova fornada de demòcrates
L’art dels grafitis que tant de goig fan ara especialment als barris més desfavorits, encara no era present als carrers per trencar la grisor monòtona de murs i parets, amb motius artístics de resistència, rebuig o, senzillament, d’enginy i bellesa poètica. Aquell era el temps de l’escriptura furtiva de frases lacòniques i contundents de denúncia
Amb el cap cot, tal vegada per no ensopegar trepitjant l’agrest sòl dels carrers que formaven part de la cosmopolita Barcelona, aquell dia el Sr. Solans guiat pel veïnat, va fer el recorregut de la vergonya urbanística parida pel menyspreu i especulació d’empresaris constructors tipus Sanahuja gairebé omnipresent al barri. Per a mostra un botó:
Dins les mancances del barri, a part de la gairebé nul•la presència d’espais socials i culturals dignes, destacaven les obsoletes infraestructures urbanístiques dins d’aquella gran urbs que maldava ja entre bastidors, l’onerós repte d’obres públiques en projecte que canviarien la fisonomia de la Barcelona candidata per acollir l’olimpíada del 92 que la situaria encara més
Com que el magnetisme cap als felins s’inicia des de la minyonia, mentre dura la delera de saciar el desig d’acariciar-los, totes les joguines, patinets, nines, pilotes, deixen de ser i, com que en aquest bloc els divendres, els gats tenen preferència, penjo una imatge d’avui i de sempre, evocadora dels records d’infància dels qui
Som a prop de l’època de la plena ocupació estival- això sí que se sap- i ja deu quedar poc per desbrossar l’accés a l’habitatge de la imatge, o qui sap, si això no és tan feixuc o onerós, que una altra porta lateral o del darrer cobreix aquesta funció transitòriament, o qui sap si
Res de res, un dia de quatre niguls fotogènics i tot d’una, un potent i persistent anticicló, causant de l’alta pressió ambiental deixarà al descobert, dies i dies, l’artístic sòcol de verdet exemple pràctic per alliçonar-nos de la influència de les altes o baixes pressions atmosfèriques sobre el nivell del mar.