A les dones i homes que, ostentant l’alcaldia de més de 500 pobles o ciutats de Catalunya, éreu pressents avui al paranimf de la universitat de Barcelona, i també, als membres del Govern de la Generalitat que els heu dirigit la paraula…, renoi!, quin tip de fer-nos emocionar a qui, en la distància curta o
Dónes i homes dempeus encerclaven pacíficament i educadament al Sr. Codina escoltant l’argumentació de les seves respostes i opinions tal vegada resum d’un guió ja après als despatxos de la Casa Gran improvisant però, la sèrie de matisos sempre escaients amb la intenció, com sempre, d’esmorteir qualsevol argument contundent que sortís dels representants dels veïns
Pel recorregut del barri, a la comitiva, ben lluny de ser una professo religiosa o de condol per alguna persona difunta, a poc a poc s’hi va anant afegint més gent i és que, un cop conscienciat el veïnat, les reivindicacions dels drets socials ja no tenien aturada i tampoc gaires perspectives de què cap
El Sr. Codina, adoptant en alguns moments un posat trempat, tal vegada per defensar-se paternalment traient-li ferro a la greu realitat de l’estat del barri, anà escoltant tot allò que el veïnat creia necessari treure’s de l’exasperat pap. I així amunt i avall trepitjant fangosos carrers sense voreres on refugiar-se del transit rodat, va poder
“18-12-1976 visita del Sr. Codina”. Això és el que està escrit al rectangular estoig que conté els clixés. Aquest home, delegat d’obres públiques, com altres tècnics o càrrecs públics de l’ajuntament de la ciutat, aquell dia també va recórrer el barri guiat per membres de l’associació de veïns i del veïnat que durant la ruta
La pscPSOE alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet, també ha dit NO! NO a posar les urnes al seu feu però també ha dit no (així en fluixet), a fer costat al govern de l’estat espanyol si aquest apliqués el famós 155. Ara bé, amb tants NOS al cap i si d’aquí a l’1-O, no
Ja fas bé de passar de llarg del consell del grafit que això de prear la paüra pròpia, no casa gens amb vosaltres els felins, més aviat és cosa dels humans, és, per qualificar-ho planerament allò que se’n diu ser masoquista de mena.
Ben encarrilada la crescuda en horitzontal dels troncs, a les portes de l’estiu comencen a sortir les flors que ben aviat, quan el floral color magenta i púrpura s’apoderi de l’espai, sotaposaran la verdor de fulles i l’aparent sequedat dels prims troncs a un segon pla imperceptible en la distància, llavors, el domàs sota les
Enguany o no ha coincidit el sexenni o septenni o la profecia ha fet l’orni. La imatge és ben explícita en confirmar que la consistència i grandària de les garbes desmenteixen el que ens diu el Diccionari català-valencià-balear. Segons el DCVB “Garbesclares és el nom d’un estel que es veu només cada sis o set
Coincidint que hem nascut dins la mateixa dècada dels 40 del passat segle, puc constatar, per experiència pròpia, que aquest bon home està més a prop de repapiejar que de raonar. L’home, ara s’ha adonat que aquell ribot guardat (ell guarda, no desa) en un calaix del despatx i que va utilitzar per rebaixar el
La pràctica d’originar abocadors incontrolats, dóna peu a captar imatges si més no curioses. Una diversitat de cordes nàutiques (caps) velles entortolligades, fan de coixí a l’obsoleta boia abandonada en mig del passeig del moll, malgrat tot, si agafem el cantó positiu de la deixadesa humana, la varietat de textures del conjunt abandonat pot arribar
No t’encaparris gaire si veus transitar més persones del normal, pensa que al capdavall del carrer hi ha un gran mirador i tres baixades a la cala plena de restaurants amb taules parades i braços oberts frisosos de rebre’ls, això vol dir que un cop atesa la clientela, segons d’on bufa el vent arriba aquella
De vegades el desassossec durant el somni d’un fet aliè en l’actualitat que t’envolta, és el despertador que et fa sortir del llit. Després quan ja no tens capacitat de memoritzar ordenadament l’angoixa somiada, el benaurat oblit innat és el millor suport que tot d’una donà pas a poder obrir la ment per captar i
Del vaixell que fa l’entrada al port ningú n’espera que familiars amics o coneguts desembarquin per passar un puntual retrobament, a tot estirar, al moll hi haurà mitja dotzena d’autocars concertats per persones inquietes en conèixer algun indret de l’època talaiòtica dels molts que hi ha per l’illa i dels pocs que queden respectats i
El Pro: Aviat s’allargaran més i més els garantits anticiclons carregats d’intensos rajos solars que faciliten l’esplendor de cales d’aigües transparents. Els minúsculs continents, de fet ja s’estan omplint d’ombrel•les de colors vius per protegir criatures i grans de patir insolacions o alguna socarrimada corporal. La Contra: Llàstima que tot plegat sigui el preàmbul i