Aquesta pintura que un dia proper al 1992 vaig adquirir a un pintor a les Rambles de Barcelona, i l’article que avui he llegit al diari ARA, “Els altres 1992” m’han empès a un extra de dissabte al bloc. Senzillament, com homenatge al pintor de les rambles que amb la seva inspiració la va encertar
No hi faltà la mainada a l’”insurrecte” acte d’okupar uns locals comercials en desús des de sempre, a fi i efecte d’utilitzar-los com aules escolars per acollir l’alarmant necessitat que també tenia el barri en aquest sentit. Dins la gresca de l’acció, innocents les criatures acompanyades pel determinisme i radicalitat dels majors, semblaven del tot
INTRODUCCIÓ: El 1978, amb el títol ESCUELAS EN LUCHA signat pel col•lectiu “caps de setmana” va distribuir-se un llibre informatiu d’ EDICIONES PADEIA, i dins la “nota editorial” entre altres coses fan saber que: “Desde nuestro punto de vista, una editorial militante debe intentar cubrir el espacio teórico de profundización en la práctica que la
Avui ja sabem prou que la infància d’aquelles persones jubilades o en edat propera a fer-ho durant la dècada dels 70, en esclatar-los a una edat primerenca o joventut la guerra civil provocada pel feixista cop d’estat contra la segona República espanyola, de fàcil no va tenir-ne res, ans al contrari, nascudes unes a Catalunya
Com sempre acostuma a passar, prèviament a la passejada pel barri enarborant la considerable i explicita pancarta reivindicativa, existia una acurada feinada de “treball de camp”, fet conjuntament per persones joves i no tan joves compromeses amb la problemàtica social d’exigir des de, per i per a les bases populars, que ningú quedés marginat d’aquella
Qui sap si per guanyar-se parroquians a la causa de la fe catòlica o per solidaritat cristiana, el cas és que l’ensotanat capellà del barri també va tenir oportunitat d’opinar en veu alta dient la seva a qui volgués escoltar-lo i que no eren pocs, circumstància que alguns farien per primera vegada i d’altres, els
A Menorca, aviat s’acaba d’haver de discernir sobre quin diari local, als matins, desplegaràs damunt la taula. La presencia als quioscs de la premsa diària local existent, comença i acaba amb l’oferta del Menorca, això sí, l’entranyable “es Diari”. La informació local del dia, la de l’exterior o la de l’estranger, com tots els diaris,
Com que la població anciana i jubilada del barri també volia dir la seva, aquesta, no va titubejar gens ni mica en ocupar un dels vagons de la imparable locomotora de les reivindicacions. Ella, també va optar per exigir que al barri no hi manqués cap dels equipaments socials que per dret dins l’escala generacional
Ja se sap que per a la canalla, optimista de mena, l’entrebanc d’una deficient infraestructura al barri no els treia el somriure, actitud que agraïen els majors que, amb més convicció, anaven veient que la solució era qüestió de la seva força organitzativa, per tant, de ben segur no només farien el propòsit de no
-Amb un gronxador, un tobogan i una escala d’arc trepadora, ja poden estar contents! Això si més no pensarien algunes personalitats de l’època dins del despatx oficial on tramitaven i tancaven els projectes de la construcció dels blocs d’un nou nucli d’habitatges, per la qual cosa, la presència d’escassos parcs infantils, tot feia pensar que,
El dia que una nevada va emblanquinar el barri, les criatures s’ho van passar d’allò més bé i, amb la desfeta del pam de neu, els espais on amb sort l’ajuntament va tenir el detall d’instal•lar-los quatre peces de mobiliari infantil, joiosament van veure’ls convertits en uns petits llacs per continuar xalant de valent fins
Els dies de pluges fortes o suau nevada, provocaven problemes de mobilitat i la gent havia de sortir de casa ben equipada amb katiusques per moure’s pels enfangats carres. Rodes de cotxes atrapades en el fang impossibilitaven una normal jornada de treball i, al mateix temps, la necessitat freqüent d’organitzar-se per improvisar algun canal d’obertura
Un cop assumida la reivindicació de la plaça, més d’un dia aprofitant el bon temps s’hi formaven grupets de gent possessionant-se de l’espai organitzant una timba de joc sense ànim de lucre o, treballant cabdells de cotó i llana fent anar el ganxet o les agulles de mitja i així, mentre feien petar la xerrada,
Sovint aquella vespino amb un adhesiu d’”amnistia”, era el suport idoni per arribar al massís tauler d’anuncis instal•lat en la cantonada més concorreguda de la plaça. Allí, qualsevol assumpte d’interès col•lectiu hi tenia cabuda, i tots els avisos o decisions de torn que s’hi prenien en les reunions de les diverses vocalies de l’Avv porta,
Els 22.000 m2 de la plaça donarien molt de si per al lluïment dels sempre atrafegats despatxos d’arquitectes de l’època encarregats de dur a terme projectes impulsats des de les principals administracions territorials i així, en la fotografia, veiem com un jove tècnic en la matèria, te cura d’anar explicant al veïnat convocat per a