tempus fugit

de tot i de res

26 de novembre de 2020
0 comentaris

era

Era la residual presència, encara, d’un d’aquells llaguts anomenats “bot de llum”.

Eren aquells enormes fanals bessons que les nits de pesca il·luminaven la zona propera del fons marí a fi i efecte d’atraure bancs d’innocents peixos o calamars.

Era, l’ara ja desaparegut del litoral menorquí, l’artístic atuell lumínic afegit al clàssic llaüt que a mar oberta i en la nocturnitat, devia ser força poètic tot veient els qui feinejaven damunt per guanyar-se un jornal a vegades just, a vegades escàs.

És l’enigma 55, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

l’ara d’un pou
25.02.2015 | 7.48
concretesa del coneixement
06.03.2024 | 8.49
A Sense categoria
era
18.09.2019 | 8.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.