tempus fugit

La vella, bella i sòlida Underwood fabricada per durar eternament, mantenia el tipus exposada a la venda en el Mercat de Vell i com que quan la veus, vulguis o no, en ser septuagenària, la mirada enrere et situa en l’època de les primeres classes de mecanografia, te’n recordes de quan els carrers de barri obrer o classe mitjana eren plens de tota mena de comerç especialitzat o mig basar lluint entranyables aparadors de nit il·luminats, però patint ja la competència dels grans magatzems tipus “el corte ingles” (“el tall britànic” popularment anomenat amb conya i resignació), aquells grans espais comercials de dues o tres plantes que per les festes de Nadal s’enduien la palma en vendes gràcies a la gran publicitat en premsa, radio i televisió, sense oblidar les ànsies de modernitat consumista descaradament exposades en la filmografia hollywoodiana de temporada nadalenca entabanadora, d’allò més, de mentalitats pro sistema sense distinció d’edat, classe o sexe.

Seixanta anys visionant com el peix gros es menjava el petit, a més d’una persona ens han fet immunes als consells, per hipòcrites de mala fe que, segurament de bona fe, no fa gaire, Ada, vas protagonitzar.