tempus fugit

de tot i de res

3 de novembre de 2020
0 comentaris

“a la cassola, el que li fiques, traus” (la cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients, però no els multiplica)

Quan la modernitat de les bateries de cuina com per exemple, les d’acer inoxidable o d’elegant negre alumini fos, de cop o, a poc a poc, ocupen les prestatgeries del lloc on es couen els àpats, si hi ha sort i sensibilitat, sempre existirà una ànima respectuosa amb la vella cassola de fang, aquella que tot l’aliment que se li ficava cru se’l treia exquisidament cuinat, tot conservant-la perquè de per vida, ocupant un lloc preferent en la casa, segueixi traient la mena d’aliment emocional, aquell tant o més nutritiu que el menjar, que produeixen les plantes silvestres o cultivades.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.