tempus fugit

Amb l’embranzida d’ales que exhibeixes, des de la branqueta que et sosté fins a tocar la blavor del cel hi ha tot un espai que pots recórrer al teu albir o, tanmateix des de la branqueta, si ho desitges, pots aterrar al sòl però…, això sí, tant en una acció com l’altra, si algun menut insecte o cuc se’t creua pel camí, feliçment te’l cruspiràs doncs què carai!, són proteïnes que t’alimenten per seguir vivint.