“no tenir ni folla” (ignorar)

Dins la mig enrunada casa de camp, presidint el dalt d’una arcada, un enigmàtic adminicle encadenat penjava a plom. Amb l’ajuda de la solidesa del vell marès, sense tenir ni folla del que era, un cop més la frase de J.V. Foix, M’exalta el nou i m’enamora el vell, acredità l’estona de contemplació del misteriós estri.

A vegades com en la visualització d’una obra d’art si el conjunt t’agrada, tampoc s’han de fer gaires escarafalls si no entens ben bé la finalitat de l’artista.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *