tempus fugit

D’entre la desgavellada exposició de nines, algunes de cos desballestat, podem veure la cosa real de la màgica casualitat: amorosament recolzada a l’espatlla d’una pensativa nina, un altre, la pallassa, sembla divertir-se d’allò més qui sap si contemplant que, al cap i a la fi, un cop exhaurides la utilitat com a joguines sempre faran venir la tendresa d’alguna persona que les rescati bé fotografiant-les, bé adquirint-ne alguna per tornar a infantils mans o, senzillament, per recuperar algun d’aquells simbolismes de la perduda infància.