tempus fugit

Era, aquell modest edifici de quatre arcades compartit pels del “TODO POR LA PATRIA” i pels de la CASA CONSISTORIAL.

Era d’agrair, aquella visió humana de la bugada de llençols amb desinhibició estesa al sol enmig dels pals de bandera buits de patriòtics i coloristes draps simbòlics del feixisme.

Era, aquell també modest cotxe SEAT 850 aparcat davant la caserna de la guàrdia civil possiblement utilitzat per algun subaltern de vés a saber quin cacic o influent personatge la qual cosa li atorgava  carta blanca per fer-ho o li permetia tenir molta barra.

Era, ara amb el temps, contemplar la tendresa del nen gairebé adolescent en pantalons curts traginant dignament, la compra dels queviures cap a casa quan això, majoritàriament, era tasca del sexe femení.

És l’enigma 38, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.