era

Era aquell Pla de la Catedral absent de turistes que servia d’aparcament de Seats 1500 i 600, Simques 1000, Renaults dauphines…

Era la llibertat de les persones envaint l’espai de circulació dels vehicles sense el perill aparent de ser atropellades.

Era aquell clàssic atenuat so del motor d’una Vespa atrevidament conduïda per una dona que et feia pensar que també en més d’una ocasió i sense cometre cap irregularitat de trànsit, seria la dipositaria d’algunes queixes d’alguns casposos taxistes o conductors.

Era aquell saber-te greu de rebre escridassades crítiques o masclistes floretes (piropos) que per força combaties amb indiferència ja quer sabies que allò que els molestava més era la demostració innata i absoluta de dominació damunt del vehicle de dues rodes cada vegada més utilitzat per dones que, d’alguna manera, compartiem el pensament col·lectiu d’aquella frase de la Marçal que diu “Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta.”

És l’enigma 37, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *