una màquina de cosir com aquestes

Una màquina de cosir com aquestes de la imatge no recordo el temps que fa que era pressent gairebé en cada casa de la família o del veïnat.

Una màquina de cosir com aquestes, sota la tapadora de fusta o destapada, ocupava un lloc preferent davall d’una finestra que donés a l’exterior en alguna dependència del pis o planta baixa o, si l’habitacle disposava d’ella, en un racó predominant de l’envidrada galeria.

Una màquina de cosir com aquestes, de la marca ALFA, REFREY, SIGMA, SINGER, WERTHEIM… aferrada damunt la tauleta de fusta d’artístics peus de ferro forjat units en la base per un també artístic pedal per fer anar l’engranatge de pujar i abaixar l’enfilada agulla mitjançant la roda grossa de dessota amb la petita del damunt unides per una corretja, era la salvació de l’economia domèstica sigui per la confecció o reparació de la vestimenta familiar o, ja sigui per guanyar allò que se’n deia l’ajuda econòmica que incrementava el precari sou o jornals que entraven dins la llar.

Ara,en algun lloc de la casa, se’n veuen poques de màquines de cosir com aquestes  i, si en alguna hi és, segurament, és gràcies al fet que encara alguna persona conserva aquell ancestral gen de generacions que, fent anar amunt i avall el pedal de la màquina se sentien, no només creativament útils sinó que també socialment estables.

Rere una màquina de cosir com aquestes, hi ha tota una història que va des del 1755 fins als nostres dies amb lluita d’invencions, patents, llicències de fabricació, models de puntades i un gran, etcètera que fa feredat però, si a alguna persona li pica el cuc de la curiositat permetent-li dedicar una estoneta, que millor que pitjar l’enllaç  a la Viquipèdia , per satisfer-lo.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *